Ponents
Clara Sánchez-Castro Bonfill
Periodista, cantautora i professora del grau de comunicació de la UOC. Llicenciada en Ciències de la Comunicació, especialitat en ràdio i televisió, per la UAB, Màster General de Ràdio, per la Universidad Complutense de Madrid, Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, per la UOC i Diploma Universitari Experta en Community Mànager i Xarxes Socials, per la Universidad Europea Miguel de
Cervantes.
Més de 20 anys d’experiència com a periodista de ràdio, dirigint i presentant els seus propis programes i espais, més de 18 anys presentant esdeveniments, altres tants a la televisió i a l’administració pública, juntament amb seva carrera com a cantautora, que va començar el 2011 sota el nom artístic de Clara Bonfill (el seu cognom matern), l’han convertit en una professional calidoscòpica.
Aina Tarabini
Professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sotsdirectora i investigadora del centre de recerca GEPS – Globalització, Educació i Política Social i membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives (IGEP-GIPE). La seva recerca se centra en la (re)producció i transformació de les desigualtats socials en la vida quotidiana dels sistemes educatius, les escoles i l’alumnat. Específicament, les seves línies d’estudi inclouen l’abordatge dels processos d’èxit, fracàs i abandonament escolar; l’anàlisi de les trajectòries i experiències educatives dels i les joves; i la recerca sobre currículum, pedagogia i pràctiques i creences docents, des d’una perspectiva sociològica. Actualment és investigadora principal del projecte LEARNER i co-investigadora principal del projecte Acompanya’m.
L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) és un fenomen multidimensional que no es pot entendre com a resultat d’una mera decisió individual, sinó com la conseqüència d’un entramat complex de desigualtats socials i educatives.
Per tant, per a comprendre el AEP exigeix mirar-ho com un fenomen multidimensional que requereix també una acció política integral.
Guillermo Bautista
Doctor en Pedagogia. Professor i investigador de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya-UOC. Ha estat durant 11 anys director del Màster Interuniversitari de Formació del Professorat. Actualment, és professor del Màster d’Educació i TIC (eLearning). Professor del Màster de Psicopedagogia. Professor del departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Professor Agregat acreditat d’INVESTIGACIÓ per l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya. Ha col·laborat amb diferents universitats a nivell internacional en assessorament sobre metodologies d’aprenentatge, disseny d’espais educatius i formació de professorat amb èmfasi en l’ús d’eines digitals i entorns virtuals. Ha realitzat nombroses conferències sobre el disseny d’espais educatius. Va ser membre del grup DidaktikDesign de la Stockholm University (Suècia). Ha participat com a investigador en diferents projectes competitius. En els últims cinc anys ha dirigit com a IP els projectes SMART CLASSROOM PROJECT, Innovative Educational Methodologies to Design Learning Spaces, El tercer mestre en l’era digital. Anàlisi de la relació entre espais escolars innovadors, pràctiques docents i resultats d’aprenentatge (SMART-UP) i SMART CLASSROOM. Codisseny d’entorns d’aprenentatge innovadors: cercant nous models d’aula. Actualment, és investigador del grup Smart Classroom Project de la UOC i fundador de l’empresa amb el mateix nom que es dedica a assessorar les institucions educatives en el disseny dels espais d’aprenentatge. La seva recerca actual es centra en la relació entre l’espai educatiu i l’aprenentatge, i la formació del professorat en metodologies innovadores.
En aquesta conferència s’abordarà la necessitat urgent de prestar atenció a l’espai d’aprenentatge com un element clau per al benestar i el desenvolupament integral de l’alumnat. Llenegant de ser un simple contenidor, l’espai educatiu és un agent actiu que influeix directament en els processos pedagògics.
Es proposarà un enfocament integral que contempla tres dimensions clau en el disseny de l’espai: la pedagògica, l’espacial i la tecnològica. Des d’aquest enfocament, s’insistirà en la importància de dissenyar amb base científica, recolzant-se en nombrosos estudis que evidencien com els factors ambientals de l’entorn físic influeixen en el benestar emocional i en el rendiment acadèmic.
A més, es destacarà com els processos cognitius complexos, fonamentals per a l’aprenentatge, poden veure’s condicionats pel disseny de l’espai. Per això, és essencial sensibilitzar les comunitats educatives perquè, a partir del coneixement científic i d’un diagnòstic contextualitzat, puguin codissenyar espais alineats amb els seus objectius educatius.
També es mostrarà com moltes metodologies innovadores, actualment en implementació en diferents etapes educatives, requereixen espais que acompanyin i potenciïn les seves propostes. En aquest sentit, els hubs d’aprenentatge i les escoles referents poden actuar com a laboratoris d’innovació i models per a la transformació espacial d’altres centres.
Finalment, es presentaran casos reals de codisseny d’espais en escoles i ciutats diverses, que mostren com és possible portar a la pràctica aquests principis i avançar cap a entorns més saludables, flexibles i centrats en les persones.
Dr. Eduard Vallory
Director del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology) i president de CATESCO –antic Centre UNESCO de Catalunya. Ha estat director de l’Aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat (2016-19), i ha liderat un programa universitari per al desenvolupament professional del professorat (UVic-UOC). Doctor en Ciències Polítiques i Socials (UPF); màster en Ciències Socials (UChicago); llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF); i AMP (IESE). És autor dels llibres World Scouting: Educating for Global Citizenship (Palgrave MacMillan, 2012) i Aprendre (Columna, 2022). Ha estat Director de la Barcelona School of Economics (2006-12), Visiting Scholar de la Universitat de Nova York (2012-14), Research Fellow del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge (2004-06), comissionat per dissenyar el Pasqual Maragall Researchers Programme (2020), i Cap del Gabinet del Conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (2000-03).
En 1967, en el llibre Carta a una mestra, els alumnes de l’escola rural italiana de Barbiana afirmaven que “L’escola només té un problema. Els nois/as que perd”. Avui, prop de seixanta anys després, els pobles i ciutats continuen tenint el repte de contribuir a un sistema educatiu obligatori que s’esforci a capacitar a tots els nens i adolescents, i no sols als qui encaixin. En particular, veient que es manté la inèrcia d’una educació selectiva, que obvia les motxilles i condicions dels alumnes i es creu justa quan deixa molts fora, ampliant la bretxa social. Nois i noies d’entorns desfavorits, o amb dificultats d’aprenentatge que acaben exclosos. Es pot dir, des de l’educació obligatòria, que ho mereixen, o bé perquè no s’han esforçat prou, o bé perquè no són prou llestos? Quan mirem les estadístiques del perfil majoritari dels qui abandonen l’educació, recordem també l’afirmació d’aquells alumnes de Barbiana: “quina casualitat que els ximples neixin sempre a casa dels pobres”.
Hem de repensar la responsabilitat de l’educació obligatòria, i també de l’entramat educatiu dins i fora de l’escola que ha d’articular-se als pobles i en els barris, si volem garantir a tots els nois i noies la dignitat, la prosperitat i la contribució al bé col·lectiu.
Hungria Panadero
Directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Llicenciada en Sociologia i Ciències del Treball. Especialista en planificació estratègica i educació amb més de vint anys d’experiència. Formadora per a l’administració pública i entitats, és autora de diverses publicacions i recerques en l’àmbit de l’educació centrades en les desigualtats educatives, l’abandonament educatiu i les noves oportunitats educatives. Entre les darreres publicacions destaquem Retos Educativos i L’abandonament escolar prematur des de la perspectiva de gènere, on són les noies que abandonen?.
Aquesta sessió abordarà els reptes estructurals que dificulten una resposta eficaç a l’Abandonament escolar primerenc (AEP), connectant coneixement expert i acció transformadora per a generar impacte social. Es presentaran dades clau sobre els factors que ho impulsen i els desafiaments educatius que planteja (Retos Educativos). S’obrirà un diàleg amb Marta Cid i Maria Vilas entorn d’estratègies per a canviar la mirada, afrontar el problema amb eficàcia i reduir-lo des d’una perspectiva estructural, aportant idees clau per a avançar cap a l’objectiu de l’abandó zero.
